Paradetes a L’Hospitalet

El dissabte 16 de febrer, la sectorial de l’ANC a l’Hospitalet de Llobregat va organitzar una jornada per la difussió del missatge independentista. Des de altres AT es varen desplaçar companys per a donar suport, es varen muntar-hi fins a 30 parades d’informació independentista. L’Esquerra de l’Eixample també hi va col·laborar, a Av. Carrilet/Francesc Macià, on hi va haver molta activitat tot el matí. En general, els resultats van ser molt positius, l’interès de la població de l’Hospitalet va fer-se patent.

Anuncis

Mossos per la Independència

Els Mossos per la Independència demanen al conseller d’interior la retirada del les banderes estrangeres de les seves comissaries.

El document no és de gaire qualitat però paga la pena publicar-ho

576_1360670654mossos-independncia

Professionals de TV3 en Defensa del Català

Ens ha arribat aquesta campanya en defensa del Catala en els mitjans audiovisuals públics:

Benvolguts i benvolgudes, 

Des de la Plataforma en defensa del servei públic de Ràdio i Televisió de Catalunya: TV3 i Catalunya Ràdio són teves, estem promovent una campanya en reivindicació del paper que tenen les empreses de la CCMA en la difusió del català.

El que ens proposem és recollir adhesions entre institucions, associacions i professionals de diversos àmbits, vinculats a la llengua catalana: filòlegs, lingüistes, acadèmics i professors de català, editors, escriptors i periodistes, músics…

Adjuntem l’enllaç al text a partir del qual vertebrarem aquesta campanya i us demanem que ens feu arribar el vostre suport.  

LACORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS, EINA INSUBSTITUÏBLE EN LANORMALITZACIÓ DEL CATALÀ.

 “És molt fàcil de rebentar, és molt difícil de construir” Salvador Espriu.

En el moment que vivim, l’afebliment de TV3 i Catalunya Ràdio amenaça de fer recular avenços aconseguits en la laboriosa normalització del català. No es pot afluixar en la consolidació i extensió de la llengua i d’un espai comunicacional català, ni en la potenciació de l’imaginari propi, ans al contrari cal reforçar la CCMA com una part essencial de les estructures pròpies que el país necessita. …

Per a llegir el text sencer segeix aquest enllaç:llegueix el text sencer

L’Estat en fallida?

Reproduïm aquí un article de Nació Digital (http://www.naciodigital.cat/opinio/5474/quan/ambaixador/solomont/toca/cresta)

Quan l’ambaixador Solomont toca la cresta

 Ara fa uns dies, en un acte públic l’ambaixador dels Estats Units al Regne d’Espanya –i també al Principat d’Andorra, per cert- va tocar la cresta d’una manera memorable al govern espanyol. Va passar en plena tempesta mediàtica internacional, quan els mèdia global no paraven de treure notícies negatives sobre les previsions macroeconòmiques del tal Regne. I això que encara no s’havia publicat l’escàndol de la caixa B del PP que ha acabat esquitxant, i probablement, enfonsant, al propi President del Govern.

 

Les paraules de l’ambaixador Solomont van ser força contundents. Va venir a dir que calia que els espanyols es posessin les piles i que n´havia prou de l’espectacle lamentable que protagonitzen dia sí i dia també en l’escena internacional. En definitiva que la imatge d’Espanya, allò que tan preocupa al Instituto Elcano, no és que estigui al nivell de les sabates, sinó que està per sota terra.

L’episodi recorda el tracte que els anomenats estats fallits (failed states) reben actualment. Un estat fallit és un estat que no es pot valdre per ell mateix, que no garanteix la seva unitat, el seu funcionament ordinari, ni les mínimes garanties de seguretat, ordre, i que es caracteritza per un nivell de corrupció que fa del tot impossible fer-hi negocis (que és el que realment preocupa als ambaixadors, és clar). És un estat que amenaça l’estabilitat regional i fins i tot global, perquè acostuma a ser víctima de les màfies i de les xarxes criminals, que se n’aprofiten de la seva ineficàcia. No és cap casualitat, en aquest sentit, que cada cop més les fotos o imatges que il·lustren les notícies sobre l’estat siguin les barraques dels afores de les ciutats, les de persones cercant en les escombraries, o la clàssica de les fileres entrant en una oficina d’ocupació. Algú s’imagina una cosa semblant, però referint-se a Holanda, Dinamarca, Suècia o Àustria?

En aquest sentit, Catalunya en els darrers mesos ha aconseguit amb un cert èxit, marcar un perfil propi, fet que ha posat dels nervis els espanyols. Però encara hi ha molta feina a fer. Cal una política exterior catalana el més ambiciosa i desacomplexada possible. Avui en dia, Catalunya ja figura en el mapa del món com una nació en el camí de la Independència. Hem de fer tot el possible per que no se’ns esborri, i se’ns barregi amb el desastre espanyol. Només la independència pot garantir una Catalunya rica i plena, amb reconeixement internacional, i inserida en el món directament, sense mitjancers, que no ho són. Una Catalunya oberta al comerç, i també a la solidaritat. És el repte que hem de superar de forma urgent i convincent.

Josep Sort